Aquest és el títol de la miscel•lània que en reconeixement i homenatge a Mn. Lluís Ferret i Altisench, feligresos d’Olesa de Montserrat i de Terrassa, amics de Mn. Lluís, han publicat  per a donar a conèixer el que va ser i va fer aquest capellà exemplar i l’empremta que els deixà a tots ells.

Mn. Lluís Ferret  i Altisench fou ordenat prevere el 19 de desembre de 1964, de mans de l’Arquebisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego Casaus, a l’església de Sant Pius X, de Barcelona, i el seu primer destí com a vicari fou a Castellar del Vallès i Sant Feliu del Racó. L’any 1967  fou enviat a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Dos anys més tard fou nomenat ecònom de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, i l’any 1973 de Santa Eulàlia de Ronçana. El 1975 fou traslladat a la parròquia de Santa Maria d’Olesa de Montserrat, primer com a regent i després com a rector, on s’estigué fins l’any 1993.

Van ser uns anys intensos i entranyables en què  Mn. Ferret impulsà moltes accions pastorals destinades a atendre espiritualment i materialment a les famílies olesanes, en un moment de forta crisi econòmica i molt d’atur. Com que posava el cor en tot allò que feia, moltes persones se sentiren cridades a col•laborar amb ell i d’una manera o altre reberen el seu mestratge en la fe i en les obres.  En són una mostra la creació del “Grup d’ajuda contra l’atur”, amb l’estreta col•laboració del seu gran amic Josep Oriol Segura i Gotsens, ànima d’aquesta miscel•lànica que fa pocs dies ens va deixar; també la Llar d’infants Santa Oliva, acollint a infants amb problemes familiars; la residència geriàtrica Santa Oliva, entre moltes altres iniciatives.

L’any 1993, quan semblava que podria acomplir el seu somni d’anar a missions, el bisbe va demanar-li que anés de rector a la parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa, al barri de ca n’Anglada, succeint a Mn. Lluís Bonet i Armengol, que passava a ser rector del temple de la Sagrada Família, a Barcelona. I, obedient, acceptà l’encàrrec i exercí el servei de rector de Sant Cristòfor fins que la greu malaltia l’obligà a retirar-se a la residència de la Fundació Santa Oliva d’Olesa de Montserrat. Van ser prop de 14 anys de servei abnegat a l’Església i a les persones, especialment als més necessitats, als pobres i als malalts, assumint responsabilitats de caire arxiprestal com la de Consiliari de Càritas, del grup  de Justícia i Pau, del grup Avant de la Federació de Cristians de Catalunya...

Tot plegat queda molt ben recollit en el llibre, incorporant el testimoni de  persones que van conèixer i col•laborar amb Mn. Lluís, que confirmen, fil per randa, la seva condició d’”apòstol de Jesús”, d’home auster i senzill, de caràcter fort i esperit franciscà, que estimava profundament l’Església  i el seu país, que es gastava i desgastava com Sant Pau per fer arribar l’Evangeli arreu, procurant el bé de les persones. També inclou un bon grapat dels seus escrits, sempre actuals i profunds, publicats a diferents mitjans, especialment al Diari de Terrassa.

El dia 10 de juny de 2010, festivitat de Santa Oliva, patrona d’Olesa de Montserrat, es va fer la primera presentació de la miscel•lània.      

El dissabte 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfor,  se’n va fer una segona presentació, a la Parròquia de Sant Cristòfor del Barri de Ca n’Anglada de Terrassa. Després de l’Eucaristia en honor del Sant Patró, presidida pel Sr. Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, autor del pròleg.  Ferran Pont, feligrès i actiu col•laborador de Mn. Lluís encetà un senzill acte, presidit també pel Sr. Bisbe i que comptà amb els testimonis entranyables de la Manuela Garcia, feligresa molt propera a Mn. Ferret; de l’Elena Segura, que va parlar en nom del seu pare Josep Oriol Segura i Gotsens, gran amic de Mn. Lluís i principal impulsor de la miscel•lània; d’en Salvador Clarós, nebot; i de  Mn. Joan Làzaro, actual rector de la parròquia de Sant Cristòfor que convisqué amb Mn. Lluís com a seminarista fins el dia en que es traslladà a la Residència d’Olesa.

En ambdues presentacions, s’hi feren presents moltes persones que a títol personal, i/o en representació d’institucions i entitats diverses dels llocs on Mn. Lluís exercí el seu ministeri, volien retre-li un sincer homenatge. De tot plegat, donem-ne gràcies a Déu!!!